Avui des de
l’Associació Pa i Mel volem fer sentir la nostra veu.
Volem fer sentir la veu de totes les dones, homes i infants amb qui fem el nostre dia a dia.
Volem (o voldríem) fer sentir la veu de na Warda i en Mohamed, però ja no hi som a temps...
Avui el dolor, la por, la tristor, la ràbia, la impotència i la indignació se’ns fan un nus al ventre, al cap i al cor.
Avui a totes i a tots se’ns ha trencat alguna cosa a dintre.
Avui ens sentim amb la necessitat d’anar més enllà d’actes simbòlics, de deixar de parlar i començar a actuar. De mirar-nos al mirall com a comunitat, com a societat i com a humanitat i veure a on fallem? Per què no arribem? Per què la violència contra les dones continua tan arrelada? Perquè encara silenciem la violència contra els seus fills?
L’assassinat de na Warda i en Mohammed ens interpel·la,
Ens interpel·la perquè la ràbia i el dolor d’avui no es quedin en un ahir, en un passat, en un fet aïllat ni llunyà.
Si no com a punt de partida d’un BASTA, d’un MAI MÉS que ens faci vibrar de veritat, que ens faci extirpar d’una vegada per totes aquesta lacra que arrosseguem des de fa massa temps; per a reconstruir-nos envers la igualtat, la sororitat i la fraternitat, el respecte i la NO violència.
Per noltros, per les que vindran, per totes les silenciades, per totes les invisibilitzades, per les víctimes, les supervivents i especialment ara pels seus infants. Per tots i totes les assassinades.
PER NA WARDA, PER EN MOHAMED
BASTA!
